Món comú i saviesa en els _Somnis d’un visionari, il·lustrats mitjançant els somnis de la Metafísica_ (1766) de Kant

L’obra Somnis d’un visionari, il·lustrats mitjançant els somnis de la metafísica (1766) d’Immanuel Kant presenta un tractament juxtaposat i obertament irònic de dues temàtiques a primera vista heterogènies: la manera de fer metafísica habitual al context germànic del s. xvii i les visions sobrenaturals d’Emmanuel Swedenborg. Aquest article revisa una ambivalència interpretativa interna a l’obra, inicialment identificada per Moses Mendelssohn, que sorgeix d’aquesta juxtaposició temàtica. Segons les dues postures oposades de l’ambivalència pot classificar-se la recepció històrica de l’obra. Seguidament, es mostra la insuficiència d’algunes estratègies habituals d’interpretació del text, i se’n proposa una de nova basada en dues nocions del text, a saber, la voluntat d’assegurar un món comú i la noció de saviesa. A partir d’aquestes nocions i d’una carta que Kant escriu a Mendelssohn s’aporta una lectura del text que, finalment, se situa en referència a les dues lectures de l’ambivalència interpretativa presentada inicialment. Immanuel Kant’s Dreams of a spirit-seer elucidated by dreams of metaphysics (1766) presents a juxtaposed and openly ironic treatment of two apparently heterogeneous subjects: the way of doing metaphysics common in the Seventeenth-Century German context and Emmanuel Swedenborg’s supernatural visions. This article reviews an interpretative ambivalence internal to the work originally identified by Moses Mendelssohn, which springs from its thematic juxtaposition. One may classify the work’s historical reception according to the two stances on the ambivalence. Furthermore, the insufficiency of some common strategies for interpreting the text will be shown, and a new one is proposed on the basis of two notions that appear within the text, that is, the will to ensure a common world and the notion of wisdom. As a result of these notions and on the basis of a letter that Kant wrote to Mendelssohn, a reading of this work is proposed, which is finally situated with respect to the two readings of the interpretative ambivalence initially presented.